IWebProxy policy = WebRequest.GetSystemWebProxy();
request.Proxy = policy;

Mantén l'objecte retornat com a IWebProxy. Aquest fragment s'aplica al codi existent basat en WebRequest, no és una recomanació d'adoptar aquesta API antiga en una aplicació nova.

WebProxy implementa la interfície, però no tots els objectes que implementen la interfície hereten de WebProxy. Per tant, un embolcall del sistema pot rebutjar la conversió abans que es produeixi cap petició de xarxa. Un nom de classe privat de .NET Framework com WebProxyWrapperOpaque és un detall d'implementació, no un problema del punt final del proxy ni del compte.

Per decidir una ruta, crida IsBypassed(destination) i GetProxy(destination) amb l'URI real de destinació. Un salt pot retornar la mateixa destinació, i una política basada en PAC pot triar una altra ruta per a un altre amfitrió.

Per a l'autenticació, IWebProxy ja exposa Credentials. Utilitza el compte i el mètode admesos sense fer cap conversió per arribar a la propietat.

Extreure un sol URI per construir un WebProxy de substitució descarta el comportament per destinació de la política original. Fes-ho només quan un punt final fix sigui la configuració prevista de l'aplicació, no com a solució alternativa a un error de tipus.

Articles relacionats