Quan Squid no pot resoldre un nom de host
Comprova el resolutor del servidor intermediari: una consulta correcta al client no demostra que Squid pugui resoldre el mateix nom.
Examina el DNS on es produeix la consulta fallida. Que el portàtil resolgui un nom no demostra que Squid, o un intermediari pare que estableix la connexió posterior, el pugui resoldre.
Llegeix el registre de memòria cau de la instància que falla i revisa la configuració del resolutor del servidor. Una comprovació complementària al nivell de host és:
getent ahosts target.exampleFes servir la destinació real. getent utilitza el mecanisme de consulta del host; el resolutor intern o la memòria cau de Squid poden ser diferents. Examina les entrades explícites de dns_nameservers i hosts_file abans de suposar que coincideixen.
A Squid 6.13, una llista explícita de servidors de noms conté adreces IP:
dns_nameservers 192.0.2.53Substitueix aquesta adreça de documentació per un resolutor aprovat i accessible des del servidor Squid. Els noms privats poden requerir el resolutor de l’organització; un de públic aliè pot no tenir-los a la seva vista DNS.
Un àlies del fitxer hosts del portàtil no acompanya una petició per nom de host enviada mitjançant l’intermediari. Revisa la configuració hosts_file de la versió instal·lada de Squid a la màquina que fa la consulta i tingues en compte el resolutor d’un pare quan calgui. Mantén el nom de host usat per a la identitat TLS coherent amb el servei.
Després d’un únic canvi controlat de configuració, comprova’n la sintaxi i recarrega la instància prevista, repeteix la mateixa petició i examina les proves corresponents. Les respostes positives i negatives en memòria cau poden afectar les proves repetides. Una consulta correcta seguida d’un temps d’espera de connexió esgotat indica un error posterior de ruta o permisos; no continuïs canviant el DNS per corregir-lo. Mantén constants el DNS del client, l’encaminament del pare i el protocol de l’intermediari mentre valores el canvi del servidor.