IP de servidors intermediaris de centre de dades i residencials

Una consulta ASN o de país no demostra que un servidor intermediari funcioni a casa d’algú. «Residencial» sol descriure una sortida associada a una xarxa d’accés de consumidors; «centre de dades», una d’associada a allotjament. Les etiquetes no identifiquen el programari que escolta al port.

Una consulta ASN identifica un sistema autònom: un grup de xarxes amb una política d’encaminament comuna. Les dades de registre i propietat donen context de xarxa, no una inspecció física del punt final. Els proveïdors d’informació IP afegeixen les seves classificacions d’allotjament, servidor intermediari i altres. Són més útils que endevinar pel nom d’una empresa, però continuen sent avaluacions amb una font i un historial d’actualitzacions.

Abans de confiar en l’etiqueta, pregunta si classifica la sortida observada mateixa o només un rang més ampli. Esbrina també qui opera el punt final, com s’autoritza l’accés i si les peticions poden sortir per altres adreces. Una fila d’una llista de servidors intermediaris gratuïts amb IP, port, país i etiqueta d’anonimat no aporta aquestes proves.

Tria el protocol HTTP o SOCKS que l’aplicació realment admeti i verifica la connexió necessària. Residencial no demostra la seguretat de les credencials ni l’acceptació dels llocs web; centre de dades no demostra que el punt final sigui inutilitzable. Cap etiqueta concedeix permís per operar-lo o fer-lo servir.