Apunteu Postfix a un relé de correu, no al proxy web

relayhost = proxy.example.net:3128 sembla plausible fins que els dos extrems comencen a parlar. Postfix espera un igual SMTP. Un proxy web al 3128 espera una petició de proxy HTTP. Cap dels dos rep la conversa que esperava.

Si la xarxa proporciona un relé de correu aprovat, configureu aquest servei SMTP en el seu lloc. Una forma típica és:

relayhost = [smtp-relay.example.net]:587

El nom d'amfitrió i el port són exemples. Els claudàtors suprimeixen la consulta MX per a aquest nom de relé. No afegeixen HTTP CONNECT, TLS ni autenticació. Configureu per separat els paràmetres de submission, SASL i TLS que requereix el relé.

Els dos comptes també poden ser diferents. Una contrasenya acceptada pel proxy web no és automàticament una credencial de submission de correu, i el relé encara pot rebutjar un remitent després d'acceptar la connexió.

I si l'únic camí aprovat és un túnel?

Un proxy HTTP pot transportar SMTP mitjançant CONNECT quan permet la destinació i el port. Això no fa que un client SMTP qualsevol generi CONNECT. Una eina com curl té una opció explícita de túnel de proxy; establir el relayhost de Postfix és una interfície diferent.

Un reenviament SSH fix o un adaptador de transport local fet a mida poden exposar un servei SMTP aprovat com a punt final TCP local. En aquest disseny, Postfix parla SMTP amb el punt final i l'adaptador forneix l'altre transport. Manteniu-lo restringit i preserveu la identitat TLS del servidor de correu previst: canviar l'adreça de connexió a loopback pot afectar la política de certificats basada en el nom.

Preferiu el relé de correu quan aquest és el servei que forneix l'operador de xarxa. Dóna a la cua, la política de remitent i els errors de lliurament una llar conscient d'SMTP. Només la configuració del proxy web no forneix cap d'aquestes funcions de correu.