En una aplicació EWS Managed API local existent, assigneu l'intermediari al servei abans de les seves operacions HTTP:

using System.Net;

var proxy = new WebProxy("http://proxy.example:8080")
{
    Credentials = new NetworkCredential(proxyUser, proxyPassword)
};
exchangeService.WebProxy = proxy;

exchangeService ja conté el punt de connexió EWS i la configuració del servei. Les seves Credentials són el compte d'Exchange; proxy.Credentials són el compte de l'intermediari. L'opció de credencials predeterminades del servei no omple aquest objecte proxy automàticament.

Per a una connexió directa deliberada en aquesta pila d'API:

exchangeService.WebProxy = new WebProxy();

Un WebProxy buit tria el comportament directe. En canvi, un WebProxy nul al servei deixa la política de proxy predeterminada de la sol·licitud subjacent.

Per a un sol amfitrió local, feu servir l'omissió prevista que coincideixi amb la seva grafia real i el seu port no predeterminat en lloc de canviar la ruta de tota la màquina. Compareu l'URL d'EWS i l'objecte proxy quan Outlook funciona: aquell altre client pot tenir una ruta i un compte d'intermediari diferents.

Articles relacionats