Si relay.example.net ja executa SOCKS al seu propi 127.0.0.1:1080, reenvia l'accés en lloc d'exposar aquest oient públicament:

ssh -N -L 127.0.0.1:1081:127.0.0.1:1080 [email protected]
Punt finalRol
Portàtil 127.0.0.1:1081L'adreça SOCKS que cal configurar a l'aplicació del portàtil.
Relé 127.0.0.1:1080El proxy existent a què s'arriba des del costat del servidor SSH.

La sintaxi de reenviament local assigna la destinació fixa al costat del servidor. Un proxy HTTP al port de loopback remot 3128 o un punt final d'intranet com proxy.internal.example:8080 funciona amb el mateix principi. Configureu el client per a aquell protocol HTTP existent i el compte; portar-lo per SSH no crea SOCKS ni un oient HTTPS amb TLS.

El servei existent encara tria les versions de protocol admeses, l'autenticació, les destinacions i la sortida final. Si un altre procés SSH va crear aquest proxy remot, tots dos processos han de romandre vius. Una ruta portàtil→relé→passarel·la fa que el lloc web vegi l'última connexió sortint, no una identitat assignada pel port local 1081.

Mantingueu l'enllaç del portàtil explícitament local. Una exposició més àmplia canvia qui pot arribar al servei, i l'inici de sessió SSH no afegeix cap contrasenya SOCKS a l'oient. Per a un refús, comproveu l'oient del portàtil, el transport SSH i el proxy remot com a etapes separades.

Articles relacionats