Els missatges de text arriben a través d'un proxy SOCKS, però una trucada de veu no es connecta mai. El proxy no és necessàriament del tot trencat. Potser l'aplicació fa servir un altre transport per a les trucades.

Una sol·licitud TCP correcta demostra un camí TCP per a aquesta operació. SOCKS5 també defineix l'associació UDP, però el client, el servei SOCKS, les regles de xarxa i la configuració de l'aplicació han de permetre la ruta UDP prevista.

Hi ha més que un oient TCP

El manual de Dante separa les regles de protocol i de comandes, incloent-hi connect, udpassociate i udpreply. Una regla que només permet la connexió TCP que ja heu provat no estableix els permisos UDP necessaris.

L'associació UDP també inclou un punt final de retransmissió i trànsit de tornada. Els tallafocs i la traducció d'adreces han de permetre aquest camí real. Obrir l'oient TCP del SOCKS no equival a fer que el seu relé UDP sigui accessible.

Comproveu la documentació i la configuració de proxy actuals de l'aplicació. Versions diferents poden tractar els missatges, els mitjans i les trucades de manera diferent. Una recepta de fòrum per a un client antic no s'ha de presentar com a prova que tots els clients actuals encaminin les trucades a través de SOCKS.

Eviteu obrir tots els ports UDP com a primer diagnòstic. Determineu el comportament del relé i l'abast previst dels clients, i després apliqueu la política de xarxa restringida adequada. Igualment, desactivar un paràmetre de proxy per a trucades pot fer que una trucada funcioni enviant-la directament, cosa que canvia la ruta de sortida en lloc de reparar la que passa pel proxy.

Documenteu l'èxit per operació: missatges, transferència de mitjans i trucades. Una sola sol·licitud que funcioni o una IP de navegador canviada no poden demostrar que cada part d'una altra aplicació comparteix la mateixa sortida de proxy.

Articles relacionats