La instal·lació de col·leccions pot contactar amb un servei Galaxy públic i un amfitrió Git privat en el mateix flux de treball. Si el trànsit públic necessita un proxy però l'amfitrió privat és accessible directament, dona aquesta divisió al procés que executa ansible-galaxy.

export https_proxy='http://proxy.example:8080'
export no_proxy='gitlab.internal.example'
ansible-galaxy collection install -r requirements.yml

Això il·lustra l'embolcall del controlador per a un fitxer requirements existent. Fusiona l'amfitrió privat amb qualsevol altra entrada d'omissió prevista. Si les descàrregues públiques de Galaxy poden utilitzar un intermediari públic, la llista de proxies HTTP proporciona candidats per a https_proxy; conserva les excepcions dels Git privats accessibles directament. L'entrada nomena l'amfitrió de destinació, no el proxy ni una URL completa del repositori.

La paraula clau environment d'un playbook configura l'entorn de la tasca remota seleccionada; no configura Ansible mateix ni proporciona retroactivament l'entorn per a la instal·lació de col·leccions.

Rastreja l'URL fallida i el descarregador. Una col·lecció pot venir d'una API, d'una URL d'arxiu o de Git. Un subprocés de Git també pot tenir la seva pròpia configuració de proxy, així que compara aquesta configuració amb el seu entorn heretat quan només falla l'accés al repositori. Mantingues també qualsevol amfitrió privat addicional d'arxius o dependències a la política d'encaminament.

Articles relacionats