import java.net.InetSocketAddress;
import org.apache.hc.core5.reactor.IOReactorConfig;
import org.apache.hc.client5.http.impl.async.HttpAsyncClients;

var reactor = IOReactorConfig.custom()
    .setSocksProxyAddress(new InetSocketAddress("proxy.example", 1080))
    .build();
var client = HttpAsyncClients.custom()
    .setIOReactorConfig(reactor)
    .build();
client.start();

Envia les peticions asíncrones previstes amb aquest client i conserva els URI de destinació reals. Mantén el client actiu durant la feina i tanca’l després. Per a peticions autoritzades a destinacions públiques, la llista de proxies SOCKS ofereix candidats d’amfitrió i port; fes servir una versió SOCKS admesa pel reactor.

El reactor controla aquest camí de sòcols asíncrons. Una ruta de proxy HTTP amb HttpHost o el SocketConfig del gestor de connexions clàssic és una altra interfície.

Per a l’autenticació SOCKS amb usuari i contrasenya, quan s’admeti, configura també setSocksProxyUsername i setSocksProxyPassword al builder del reactor. Acaba la configuració abans de start, en comptes de canviar paràmetres compartits mentre s’executen les peticions.

Articles relacionats