Una pàgina fa més d’una sol·licitud. Respondre la primera caixa d’inici de sessió del proxy pot deixar que scripts, imatges o connexions en directe prenguin altres rutes i rebin altres reptes.

  1. Troba un recurs que falla. Conserva’n la destinació, el proxy seleccionat i el repte 407. Compara aquests mateixos camps amb un recurs que funciona; només l’URL de la pàgina principal no és suficient.
  2. Busca la diferència comuna. Les fallades poden seguir un amfitrió de recurs, camins HTTP/HTTPS separats, una extensió o una decisió PAC. Un inici de sessió acceptat per un extrem no demostra que un altre l’accepti. La memòria cau d’autenticació també depèn del repte, la identitat i l’abast de la ruta.
  3. Repara l’intercanvi identificat. Corregeix la ruta, el compte o el comportament d’autenticació admès i després revisa tant el comportament de la pàgina com els resultats dels recursos.

Escriure la mateixa contrasenya una vegada i una altra aporta poques proves fins que aquest abast es coneix. Els primers pedaços al navegador, com desactivar WebSockets, bloquejar scripts o canviar extensions, poden eliminar la sol·licitud que provoca la caixa i també una funció necessària.

Bloquejar un recurs no desitjat pot ser una decisió deliberada de política. Descriu aquest resultat com a bloqueig, no com a prova que l’autenticació ja funciona. Una pàgina silenciosa sense la connexió en temps real necessària no ha obtingut el mateix resultat que una pàgina operativa amb les rutes previstes.

Articles relacionats