Una pàgina de comprovació d’IP pot mostrar l’adreça directa encara que un fitxer PAC enviï correctament un altre lloc pel proxy. Comprova quina branca governa la mateixa pàgina de comprovació:

function FindProxyForURL(url, host) {
  if (host === "example.com") {
    return "PROXY 203.0.113.10:8080; DIRECT";
  }
  return "DIRECT";
}

L’script ofereix a example.com el proxy HTTP seguit de DIRECT. Tots els altres servidors van expressament directes, de manera que un comprovador d’IP d’un altre domini no prova mai la branca de proxy. Abans d’utilitzar-lo, substitueix el punt de documentació pel proxy HTTP previst; la llista de proxys HTTP és una font de candidats quan la política admet proxys públics.

Els punts i comes separen les rutes candidates. DIRECT permet una connexió sense proxy; si se selecciona, la destinació pot veure la sortida d’aquella ruta directa. Una política de proxy obligatori no pot confiar en una regla que permet expressament aquesta alternativa quan el proxy no està disponible.

El navegador decideix com tractar les fallades dels candidats i pot recordar proxys fallits. Un lloc que retorna un error HTTP no equival automàticament a un proxy inaccessible. Per tant, el primer candidat de l’script no demostra tot sol quina ruta s’ha utilitzat.

PROXY IP:port designa un punt d’escolta HTTP normal. Si ho admet, pot transportar HTTPS per CONNECT; no exigeix un punt separat només perquè el lloc sigui HTTPS. Utilitza també només la informació d’URL proporcionada pel navegador: el camí i la consulta HTTPS poden ser eliminats abans d’avaluar el PAC.

Avalua el resultat per a la destinació prevista i fes després una petició nova governada per la mateixa regla. Distingeix una coincidència incorrecta, un punt inaccessible i una alternativa directa permesa abans de triar la correcció.

Articles relacionats