Configureu la connexió amb l'API del costat de Node a webpack.config.mjs amb la forma actual de matriu de proxy:

import { HttpsProxyAgent } from 'https-proxy-agent';

export default {
  devServer: {
    proxy: [{
      context: ['/api'],
      target: 'https://service.example',
      changeOrigin: true,
      agent: new HttpsProxyAgent('http://proxy.example:8080'),
      pathRewrite: { '^/api': '' },
    }],
  },
};

La ruta és:

browser → webpack dev server → corporate proxy → HTTPS API

target continua sent l'API HTTPS real. L'agent, que se suposa que ja és al projecte, negocia la ruta a través de l'intermediari HTTP.

context selecciona les rutes de sol·licitud que veu el navegador; pathRewrite elimina el prefix de desenvolupament. Cap dels dos no nomena el proxy corporatiu. Manteniu aquestes assignacions per a la ruta que espera l'API.

Feu servir la gestió normal de flux i de respostes del middleware perquè el rebuig de l'API i la fallada de transport continuïn sent distingibles. Un segon relé escrit a mà que sempre retorni 200 amagaria aquest resultat.

La configuració de proxy del navegador i el proxy de descàrrega de paquets de npm configuren altres consumidors. Aquest paràmetre pertany al procés de webpack que fa la crida externa a l'API.

Articles relacionats