Resoleu el nom d'amfitrió del proxy abans d'usar DNS remot

El DNS remot pot resoldre un problema de consulta de destinació i, tot i així, deixar-vos sense poder connectar. El client primer ha de trobar el proxy.

Considereu un punt final anomenat proxy.office.example. Enviar un nom d'amfitrió de lloc web a través de SOCKS no diu al client com obtenir l'adreça d'aquest punt final inicial. La conversa SOCKS encara no ha començat.

Això importa quan el nom del proxy pertany a un espai de noms privat. Un resolutor domèstic pot no conèixer-lo, mentre que un resolutor de la xarxa d'oficina aprovada sí que el coneix. Un nom de proxy curt també pot dependre de la configuració del domini de cerca, que varia entre xarxes.

Mantingueu els noms separats

• El nom del punt final del proxy cal per establir la primera connexió.
• El nom del lloc web es pot portar dins de la petició de proxy admesa per a la resolució remota.

Anoteu quin nom ha fallat abans de canviar el resolutor. Substituir el DNS del client per un servei públic no relacionat pot fer que un nom de proxy privat sigui menys abastable, no més. Feu servir la configuració de resolució de noms admesa de la xarxa prevista.

Una IP de proxy assignada pot eliminar una consulta de nom d'amfitrió en alguns arranjaments, però no és universalment intercanviable amb el nom. El TLS cap a un proxy HTTPS i l'autenticació basada en nom poden dependre de la identitat esperada. Mantingueu aquesta identitat intacta en lloc de desactivar-ne les comprovacions.

Un cop la primera connexió funcioni, investigueu l'etapa de destinació per separat. Un nom d'amfitrió de proxy funcional no demostra ni que el proxy conegui el nom del lloc web ni que tingui permís per connectar-s'hi.