Per a una execució de GNU Wget, establiu el proxy explícitament sense editar wgetrc:

wget -e use_proxy=on \
  -e https_proxy=http://203.0.113.10:8080 \
  -e no_proxy= \
  --timeout=10 --tries=1 \
  -O - https://example.com/

Substituïu l’adreça de documentació pel vostre proxy HTTP o una entrada de la llista de proxys HTTP per a una prova única. L’objectiu usa HTTPS, de manera que Wget selecciona https_proxy; el seu valor http:// descriu l’intermediari. Per a una destinació HTTP, establiu http_proxy. Canviar només l’URL del web configurant únicament https_proxy no conserva la ruta.

AjustEfecte en aquesta invocació
-e use_proxy=onActiva explícitament el proxy.
-e no_proxy=Esborra les exclusions de destinació per a aquesta prova aïllada.
--tries=1Evita intents repetits amb una entrada que no respon.
--timeout=10Estableix els temps d’espera de xarxa del Wget; no és un termini únic de temps total per a tota la descàrrega.
-O -Escriu el cos a la sortida estàndard. Trieu un nom de fitxer o ometeu l’opció si voleu un fitxer desat.

Els fitxers d’inici poden substituir valors proxy heretats de l’entorn; els valors -e explícits fan visible la ruta d’aquesta ordre. Conserveu exclusions intencionades a la configuració permanent de l’aplicació. Traieu --no-proxy de les ordres destinades a provar el punt de connexió.

Manteniu els diagnòstics, normalment a l’error estàndard, separats del cos descarregat. Un rebuig de connexió, un rebuig del túnel i un error HTTP de destinació requereixen comprovacions posteriors diferents; la simple aparició d’un fitxer no els identifica. Si una ordre de shell amb nom semblant rebutja aquestes opcions, comproveu wget --version per confirmar GNU Wget.

Articles relacionats