proxychains continua present després de treure el prefix

Traieu proxychains d'una ordre, la torneu a engegar i encara veieu el missatge d'inici de l'embolcall. Reviseu l'entorn d'engegada abans de buscar una configuració de l'aplicació.

A Linux, LD_PRELOAD demana a l'enllaçador dinàmic que carregui objectes compartits concrets abans que les biblioteques normals. Els embolcalls de proxy poden fer servir aquest mecanisme per interceptar crides de xarxa admeses. Si algú ha exportat la variable en un shell, els programes fills posteriors la poden heretar fins i tot quan les seves línies d'ordre no contenen cap prefix d'embolcall.

Una primera comprovació només de lectura en aquest shell és:

printf '%s\n' "$LD_PRELOAD"

Busqueu una biblioteca d'embolcall de proxy, però manteniu la possibilitat que la variable llisti també altres biblioteques carregades deliberadament. Treure totes les entrades a cegues pot desbaratar una altra eina.

Canvieu el llançador i torneu a engegar el programa

Elimineu la precàrrega accidental de proxy de l'entorn que engega el programa afectat. Si un fitxer d'inici o un llançador l'exporta, corregiu també aquesta font. Per a engegades amb Bash, seguiu l'ordre dels fitxers d'inici. Un fill nou d'un shell net és un cas diferent del fill d'un terminal o IDE antic que encara té la variable.

Desassignar una variable d'entorn no descarrega una biblioteca d'un procés que ja s'hi va iniciar. Per tant, una aplicació en execució pot conservar l'embolcall fins que es reiniciï pel camí d'engegada corregit.

Si la variable no hi és, reviseu altres fonts de precàrrega configurades com /etc/ld.so.preload i el llançador real. El mecanisme té límits: els executables estàtics, les crides directes al sistema i les restriccions d'execució segura es poden comportar d'una altra manera. Amb sudo, l'ordre de l'embolcall importa. Una precàrrega heretada explica una intercepció inesperada; no és prova que tot el trànsit de xarxa passi pel proxy.