Configureu el proxy SOCKS manual del GNOME amb gsettings
Establiu un SOCKS manual per defecte, reviseu les excepcions HTTP quan la ruta difereix i restaureu la configuració anterior de l'escriptori.
Per a un servei SOCKS que ja escolta a 127.0.0.1:1080, el GNOME necessita tant el punt final com el mode de proxy manual. Executeu aquests paràmetres com a l'usuari d'escriptori les aplicacions del qual els han d'utilitzar.
Conserveu els valors anteriors
Llegiu i anoteu el mode actual, l'amfitrió i el port SOCKS abans de canviar-los:
gsettings get org.gnome.system.proxy mode
gsettings get org.gnome.system.proxy.socks host
gsettings get org.gnome.system.proxy.socks port
Establiu el punt final i seleccioneu-lo
gsettings set org.gnome.system.proxy.socks host '127.0.0.1'
gsettings set org.gnome.system.proxy.socks port 1080
gsettings set org.gnome.system.proxy mode 'manual'
Feu servir l'adreça i el port reals d'escolta si són diferents. Aquestes ordres configuren clients; no inicien el servidor SOCKS. Repetiu les ordres de lectura per confirmar els valors desats i feu una petició nova en una aplicació que segueixi els paràmetres de proxy del GNOME.
Si el navegador encara fa servir HTTP
SOCKS és el valor per defecte per als protocols sense un proxy específic. Reviseu les entrades específiques de cada protocol:
gsettings get org.gnome.system.proxy.http host
gsettings get org.gnome.system.proxy.http port
gsettings get org.gnome.system.proxy.https host
gsettings get org.gnome.system.proxy.https port
gsettings get org.gnome.system.proxy.ftp host
gsettings get org.gnome.system.proxy.ftp port
Una entrada HTTP, HTTPS o FTP pot tenir prioritat per al seu trànsit. HTTP també pot servir HTTPS quan no s'ha configurat cap punt final HTTPS separat. Mantingueu les excepcions intencionades; canvieu una entrada obsoleta només si la política prevista per a aquest trànsit és SOCKS.
Restaureu la política de l'escriptori
Torneu a posar l'amfitrió i el port SOCKS desats i el mode anterior. Si el mode original era none, seleccionar none desactiva l'ús del proxy a l'escriptori tot conservant els valors del punt final. auto fa servir l'URL de política automàtica configurada; manual selecciona els punts finals desats.
Comproveu el resultat a l'aplicació que voleu utilitzar. Un programa amb el seu propi proxy o configuració d'entorn pot triar una altra ruta.