Encallat a «Resolving Host in Proxy Script»? Mireu el fitxer PAC

El missatge d'estat diu «Resolving host in proxy script», però canviar de servidor proxy gairebé no canvia res. És una pista útil: potser el navegador encara decideix on enviar la petició.

Un fitxer PAC pot fer comprovacions que depenen del DNS. Si aquestes comprovacions esperen un resolutor inaccessible o fan preguntes innecessàries una i altra vegada, la càrrega de la pàgina pot aturar-se abans que el proxy seleccionat rebi res.

1. Localitzeu la pausa

Per a un URL afectat, determineu si el retard es produeix en obtenir el fitxer PAC, en avaluar-lo o en connectar amb el proxy retornat. Un registre d'accés al proxy buit és compatible amb les dues primeres etapes; no demostra que el navegador hagi fet servir una ruta directa.

Després reviseu quines regles necessiten DNS. Les pautes de rendiment de PAC de Microsoft recomanen evitar la feina innecessària que depèn del DNS. Una comprovació d'igualtat de nom d'amfitrió no necessita la mateixa informació que resoldre aquest nom i comprovar una subxarxa.

2. Traieu la feina de DNS innecessària

Les excepcions de nom d'amfitrió conegudes sovint es poden decidir abans de les comprovacions àmplies basades en adreces. Resoleu un nom només quan la política restant realment necessiti la seva adreça. Guardeu el resultat en una variable local si diverses condicions posteriors necessiten el mateix valor.

No «arregleu» un script lent afegint un retorn DIRECT incondicional a dalt. Això elimina la decisió d'encaminament juntament amb el retard.

Les solucions de DNS específiques de cada màquina necessiten proves. Activar la compartició de fitxers o reescriure el fitxer hosts de cada portàtil és una primera reacció dolenta a un script d'encaminament lent. Comproveu el comportament del resolutor i del nom d'amfitrió a la xarxa afectada, sobretot després d'un canvi de xarxa, i canvieu el PAC només on el seu camí de decisió real ho exigeixi.