Per a un punt final WinRM intern que es dirigeix accidentalment pel proxy d'Internet del controlador, poseu aquests valors a les variables d'amfitrió o de grup corresponents, al costat de la configuració de connexió existent:

ansible_winrm_proxy: null
ansible_winrm_server_cert_validation: validate

Aquesta forma s'aplica a Ansible-core 2.19 amb pywinrm 0.5.0. El connector passa els extres ansible_winrm_* admesos a pywinrm; el YAML null es converteix en Python None.

pywinrm 0.5.0 defineix proxy=None com a desactivació de l'encaminament pel proxy i proporciona un comodí no_proxy de sessió tot preservant la resta de configuració normal d'entorn i TLS. El fitxer transport.py instal·lat no necessita edició.

Per a l'ús directe de pywinrm, passeu proxy=None a Protocol. En aquesta versió, una URL de proxy explícita selecciona aquest intermediari, mentre que ometre l'opció conserva el comportament antic basat en l'entorn.

Feu coincidir la forma de l'inventari amb l'API del connector: una generació que exposa una opció de proxy tipada pot documentar un marcador de cadena en lloc d'aquesta interfície extras/null. El controlador encara necessita accés de xarxa a l'amfitrió Windows, i un error de confiança HTTPS necessita la configuració de CA adequada. server_cert_validation: validate hauria de continuar vigent.

Articles relacionats