Pot un proxy privat acceptar només la vostra aplicació?
Explica els límits de les restriccions per nom d'aplicació i User-Agent, i distingeix la possessió de credencials de la prova d'un executable concret.
Un proxy directe pot exigir credencials, restringir xarxes d'origen i aplicar política de destinació. Aquests controls no proven que el sol·licitant sigui un executable concret.
Un User-Agent o una capçalera personalitzada el proporciona el client i es pot copiar. Per tant, el nom d'aplicació en una sol·licitud no serveix com a única porta a un proxy privat.
Feu servir controls d'accés que expressin el que realment podeu validar: un compte autoritzat, una ubicació de xarxa permesa i les destinacions previstes. Protegiu i revoqueu les credencials del client mitjançant el disseny habitual de l'aplicació per gestionar secrets. Després verifiqueu les sol·licituds permeses i denegades respecte del límit d'accés previst.
Fins i tot una autenticació de client més forta estableix la possessió d'una clau o credencial aprovada. No s'ha de descriure com una garantia absoluta que cap altre programa no pugui usar aquesta credencial.
Si el requisit és l'aplicació de la integritat de dispositius gestionats o d'aplicacions, identifiqueu-lo com un requisit de sistema addicional. No el prometeu amb una regla de capçalera de Squid que només reconeix una cadena que el sol·licitant va triar enviar.