Una IP i un port d’una llista de proxys solen identificar un lloc al qual es connecta la vostra aplicació. No són un port públic reservat perquè altres persones arribin al vostre ordinador.

Aquesta distinció importa si voleu rebre una connexió entrant. Una sol·licitud sortint a través del proxy diu, en efecte: connecta’t a aquesta destinació per mi. Un oient públic requereix que l’intermediari accepti la connexió d’una altra persona i l’associï amb el vostre servei.

Busqueu una funció entrant real

HTTP CONNECT estableix un túnel cap a la destinació indicada a la sol·licitud. No demana al proxy que publiqui un port d’escolta arbitrari en nom vostre.

SOCKS5 defineix una ordre BIND a part. L’intercanvi BIND del protocol proporciona un punt final lligat i després informa d’una connexió entrant. No és l’ordre habitual CONNECT que fa servir un client web. Un servei que anuncia suport de SOCKS5 pot restringir o ometre l’ordre; el programari client també ha de suportar l’intercanvi previst.

Fins i tot una negociació BIND correcta no garanteix un port publicat permanent i d’ús general. La política del servei, l’interlocutor esperat, la durada i el camí de xarxa del voltant encara compten.

Un proxy HTTP no és un servidor SSH

El reenviament remot per SSH és una altra manera que té un operador de proporcionar explícitament accés entrant. Requereix un servei SSH, un compte i permís de reenviament. Dirigir una ordre SSH a un port públic de proxy HTTP no pot crear aquestes capacitats.

Abans de triar un servei, decidiu la direcció que necessiteu: sol·licituds sortints per una altra sortida o connexions entrants a una aplicació que executeu. Si és el segon cas, busqueu una funció de reenviament entrant documentada dins d’un acord que controleu. Una fila normal d’una llista de proxys no demostra que aquesta funció existeixi.

Articles relacionats