El vostre servei d'origen proporciona un sol port de proxy HTTP. La sintaxi cache_peer de Squid en demana dos. El camp extra és per a consultes de memòria cau, no pas una segona connexió de reenviament obligatòria.

cache_peer parent.example parent 8080 0 no-query name=office_parent

Aquí 8080 transporta les peticions de proxy HTTP. El zero ocupa el camp del port de consultes; no-query desactiva les consultes ICP cap a aquest parell. El pare no cal que implementi ICP.

Sí que ha de parlar el protocol de proxy HTTP. Si el pare serà públic, la llista de proxys HTTP ofereix candidats HTTP per comprovar. Un port SOCKS no hi servirà. Per a HTTPS, comproveu que el pare permet la destinació CONNECT necessària; el suport d'ICP no hi té res a veure.

Manteniu separats el control d'accés i la política d'encaminament posterior. Declarar aquest parell no autoritza els clients ni prohibeix el retrocés directe. Conserveu les regles http_access, de selecció de parell i never_direct adequades per a les peticions previstes.

Canviar el port ICP no pot reparar un inici de sessió de proxy rebutjat ni una destinació CONNECT denegada.

Articles relacionats