El vostre client basat en GIO va directament a 192.168.40.12, però utilitza el proxy per a reports.example. El DNS diu que el nom es resol a aquesta adreça. El resolutor d'omissió no cal que faci aquesta consulta abans de triar una ruta.

GSimpleProxyResolver documenta regles de coincidència separades: les exclusions de noms d'amfitrió s'apliquen a destinacions identificades per nom; les exclusions d'IP s'apliquen a destinacions identificades per adreça.

Amb només 192.168.40.12 dins de ignore-hosts, la destinació numèrica pot ometre el proxy mentre que el nom d'amfitrió no. Ampliar l'adreça a una entrada de subxarxa no la converteix automàticament en una llista de noms que es resolguin dins d'aquesta subxarxa.

Si totes dues formes han de ser directes, exposeu les dues intencions amb formes que admeti el consumidor real. Si les excepcions provenen de la configuració del GNOME, emmagatzemeu-les com a entrades separades de la llista. Manteniu l'excepció de nom tan estreta com permeti el requisit; una regla de domini àmplia i còmoda pot eximir serveis no relacionats.

Aquest és un contracte del resolutor de GIO, no una regla universal per a totes les aplicacions d'un escriptori GNOME. Un altre navegador o biblioteca HTTP pot usar un resolutor diferent, un script PAC o una configuració de proxy explícita.

Compareu l'escriptura de l'URL, el resolutor seleccionat i el mode de proxy actiu abans de diagnosticar un analitzador de subxarxes espatllat. Una connexió directa correcta per adreça és una prova útil sobre aquesta sol·licitud basada en adreça. Per si sola no diu res sobre com es va classificar la sol·licitud pel nom.

Articles relacionats