setx ha desat el proxy. Aquesta finestra encara té el vell.

Perquè la següent ordre de Python en aquest Command Prompt rebi el proxy immediatament, definiu el seu entorn actual:

set "HTTP_PROXY=http://proxy.example:8080"
set "HTTPS_PROXY=http://proxy.example:8080"
python download.py

Per a una baixada pública permesa sense autenticació de proxy, substituïu el punt final per un candidat de la llista de proxys HTTP i feu servir l'script previst. Aquests valors duren en aquest shell fins que es canviïn o es tanqui. Si la intenció és conservar un valor per a sessions futures, això és una acció a part:

setx HTTPS_PROXY "http://proxy.example:8080"

setx escriu l'entorn persistent; no substitueix el bloc que cmd.exe ja té. Per tant, un procés fill iniciat més tard des de la finestra antiga pot heretar el valor antic.

El mateix passa amb un IDE o un amfitrió de terminal. Una pestanya nova no demostra que el llançador de llarga durada hagi actualitzat el seu entorn. Torneu a iniciar l'aplicació afectada des d'un llançador amb valors actualitzats.

Setx fa servir l'abast d'usuari per defecte; /m apunta a l'abast de sistema amb els privilegis corresponents. Els serveis i les feines d'altres usuaris són consumidors separats. Tots dos URL mostrats són intermediaris HTTP; HTTPS_PROXY anomena l'esquema de destinació, i la biblioteca real de Python encara ha de suportar l'entrada. No fa de proxy per a sòcols en brut arbitraris.