Heu posat 192.168.0.0/16 a la llista «Sense servidor intermediari» del Firefox. Obrir http://192.168.1.20/ va directe, però http://wiki.office.example/ encara arriba al servidor intermediari. Les dues URL poden fer referència al mateix servidor.

La diferència important és la cadena de destinació amb què compara el Firefox. Una excepció d'interval d'IP i una excepció de nom d'amfitrió no són intercanviables. No doneu per fet que la llista d'exempció manual resol tots els noms d'amfitrió abans de decidir si s'aplica una regla d'interval d'adreces.

URL introduïdaInformació disponible per a la comparació
http://192.168.1.20/Una adreça IP literal
http://wiki.office.example/Un nom d'amfitrió

Si la intranet té un domini dedicat, feu servir les excepcions de nom d'amfitrió o de domini adequades en lloc d'endevinar les adreces en què es poden resoldre els noms. Manteniu els serveis públics no relacionats fora d'aquesta excepció. Un domini pot contenir aplicacions internes i allotjades externament.

L'explicació original de Mozilla distingeix explícitament la comparació d'IP literals dels noms que es resolen en aquestes IP. Aquest document és històric, així que comproveu el comportament del client actual i la interfície de polítiques abans de copiar-ne cada exemple de sintaxi.

Quan la política necessita DNS

Un fitxer PAC ofereix un lloc separat i explícit per a les decisions que tenen en compte el DNS. També introdueix maneres de fallada en la distribució, l'execució i la resolució de l'script. Feu-lo servir perquè el requisit d'encaminament necessita aquesta lògica, no només perquè una llista d'exempció llarga sembli més curta.

En una instal·lació gestionada, reviseu també la política efectiva del Firefox. Una política de servidor intermediari bloquejada pot explicar per què una edició local no determina la ruta.

Per diagnosticar problemes, anoteu la URL literal que heu introduït, no només la IP final del servidor. Comparar una URL amb nom d'amfitrió amb una URL d'adreça literal canvia la informació disponible per a la decisió d'exempció, i és exactament per això que les dues sol·licituds poden seguir camins diferents.

Articles relacionats