Si el navegador funciona però una aplicació Windows en segon pla no, identifiqueu primer la interfície de proxy de l’aplicació que falla. Pot utilitzar WinHTTP, paràmetres Windows de l’usuari, un ajust per sessió, descoberta automàtica o configuració pròpia. Un servei també pot executar-se com un altre usuari.

Per al paràmetre convencional de WinHTTP, comenceu amb aquesta inspecció de només lectura:

netsh winhttp show proxy

Aquesta sortida no descriu tots els perfils ni connexions del navegador. Abans de canviar-la, confirmeu amb la documentació o els diagnòstics de l’aplicació que fa servir aquest valor predeterminat de WinHTTP.

Acció previstaAbast
Definir un valor predeterminat de WinHTTPAnoteu la configuració antiga i considereu tots els clients participants que la comparteixen.
Importar els paràmetres d’Internet de WindowsCopieu la font ara; els canvis posteriors no se sincronitzen contínuament.
Restaurar després de la provaRestaureu el proxy anotat o restabliu només si l’estat anterior era l’accés directe.

Amb els permisos necessaris i una aplicació que hagi d’utilitzar aquest valor predeterminat, el paràmetre explícit és:

netsh winhttp set proxy proxy-server="203.0.113.10:8080"

Substituïu el punt d’accés de documentació pel proxy assignat a l’aplicació o un candidat de la llista de proxys HTTP si la ruta permet proxys públics. Per importar en canvi la font dels paràmetres d’Internet de Windows:

netsh winhttp import proxy source=ie

El nom antic ie identifica la font d’importació. Si l’estat original era l’accés directe, desfeu la prova amb:

netsh winhttp reset proxy

En cas contrari, restaureu els valors anteriors. Restablir WinHTTP no elimina una política d’extensió ni el proxy propi d’una aplicació. Per a una configuració ordinària de Chrome o Edge, utilitzeu el diàleg de proxy de Windows llevat que hàgiu identificat una dependència específica de WinHTTP; cap ordre netsh força tots els clients de xarxa a compartir una ruta.

Articles relacionats