El navegador utilitza un proxy SOCKS i després nslookup contacta amb el resolutor habitual de la màquina. Això no n'hi ha prou per concloure que el navegador va ignorar la seva opció de DNS remot.

La utilitat va fer una altra consulta a través de la seva pròpia interfície DNS. No va preguntar al navegador quina ruta utilitzar. A la inversa, un navegador que envia noms d'amfitrió de destinació a SOCKS no reconfigura tots els clients resolutors del dispositiu.

El reenviament dinàmic SSH afegeix una altra distinció útil. Accepta connexions d'aplicacions compatibles amb SOCKS. No és un repetidor automàtic de DNS UDP per a tot el sistema. Un nom d'amfitrió de destinació portat en una sol·licitud SOCKS encara es pot resoldre remotament sense reenviar les consultes DNS ordinàries del sistema per aquell oient.

Avalueu l'operació que us interessa. Identifiqueu el tipus de proxy efectiu del navegador i la política de resolució de destinacions, i després examineu les proves associades a aquella sol·licitud del navegador. Una utilitat separada fora d'aquest camí és una comparació, no una mesura de la consulta interna del navegador.

Si el requisit és l'encaminament de resolució de noms per a tot el sistema, indiqueu-ho per separat. Cal un disseny compatible adequat que cobreixi el trànsit del resolutor dins l'abast. Una sola configuració de proxy d'aplicació estableix un arranjament més estret.

Articles relacionats