El conegut avís de seguretat de Windows és una interfície d'usuari, no una funció universal per «iniciar aquesta aplicació al proxy».

Les funcions de CredUI poden recollir informació de credencials de l'usuari. El vostre client de xarxa encara ha d'interpretar el repte del proxy i proporcionar el compte mitjançant un mecanisme que admeti.

Per a WinHTTP, la gestió de l'autenticació pertany al flux de la sol·licitud i a les seves API documentades. El repte 407 és diferent del 401 d'un servidor d'origen, encara que l'aplicació mostri un avís semblant per a tots dos.

Decidiu a quin proxy es refereix l'avís, gestioneu la cancel·lació i limiteu la credencial retornada a aquest propòsit. No copieu mai codi d'exemple que registri la contrasenya després de desempaquetar el búfer d'autenticació. Demostrar que el diàleg ha retornat text no és motiu per imprimir aquest text.

L'autenticació integrada pot implicar una representació diferent de les credencials i una identitat de procés diferent. No assumiu que tots els mètodes es redueixen a inserir un nom d'usuari i una contrasenya en una URL de proxy.

La frontera útil és clara: l'avís obté l'entrada de l'usuari, l'API de xarxa fa l'intercanvi d'autenticació i el proxy decideix si l'accepta.

Articles relacionats