Trieu l’adreça de sortida per a un proxy SOCKS de Dante

Per a Dante 1.4, un oient només local i una font de sortida seleccionada es poden representar així:

internal: 127.0.0.1 port = 1080
external: 192.0.2.20

Substituïu l’adreça de la documentació per una adreça assignada a l’amfitrió. Manteniu l’autenticació existent i les regles de client/SOCKS; aquest fragment només selecciona adreces. L’oient de bucle local és adequat per a clients locals o per a un camí de reenviament protegit a part.

internal accepta clients i external selecciona una font de sortida. Són rols de connexió, no un requisit de tenir exactament dues targetes de xarxa físiques.

La referència de Dante també permet un nom d’interfície externa. Comproveu les famílies d’adreces i la selecció per a una interfície amb diverses adreces; el seu nom no promet rotació per totes les adreces públiques.

Amb diverses entrades externes, external.rotation controla una política de selecció documentada. No deduïu només de la paraula rotació que s’utilitza una IP pública aleatòria nova.

Per a una sortida inesperada, comproveu el punt final SOCKS utilitzat, la selecció externa, una ruta de sortida/retorn vàlida i el NAT posterior. Els proveïdors poden rebutjar una font inadequada, i la traducció pot substituir-ne una de seleccionada correctament. Editar l’oient intern canvia l’accés d’entrada, no la identitat final a Internet.