Comparació de tox 4 i els entorns de proxy al terminal
El tox modern ja fa passar les variables de proxy estàndard. Reviseu les anul·lacions i el procés que fa la baixada abans de copiar solucions antigues d'ordres d'instal·lació.
El pas per defecte documentat de tox 4 inclou http_proxy, https_proxy, no_proxy i PIP_*. Si pip funciona al terminal però falla durant la configuració del tox, que falti el pas només és una explicació possible.
Compareu les entrades del baixador
Reviseu els valors de punt final i d'omissió que veu el procés que falla, incloent-hi les anul·lacions explícites del tox i els fitxers d'entorn. Un projecte pot substituir un valor heretat correcte per un d'obsolet. Un nom personalitzat com my_https_proxy necessita un mapatge explícit abans que un baixador el pugui usar.
Identifiqueu l'etapa: creació de l'entorn, empaquetatge, instal·lació de dependències o una ordre dins l'entorn de proves. Poden implicar processos i configuracions diferents.
Compareu també les versions de Python i pip i la configuració persistent. El tox pot crear un entorn amb un comportament de certificats diferent, així que una fallada de confiança TLS no és prova suficient que falti una variable de proxy.
Apliqueu l'anul·lació necessària
Useu la configuració d'entorn admesa per la versió instal·lada del tox i el mecanisme habitual de secrets. Un embolcall de pip només és útil si el mapatge necessari no es pot expressar prou bé allà; també necessita un pas correcte d'arguments, estat de sortida i comportament de plataforma.
Conserveu a l'informe les entrades del procés que realment va fallar, sense credencials. Això dona una comparació repetible quan canvia el projecte o la versió del tox.