El CPAN té una elecció de mirall i una elecció de servidor intermediari

Una descàrrega del CPAN pot fer servir un mirall HTTPS i, tot i així, passar per un servidor intermediari HTTP. Aquestes etiquetes descriuen connexions diferents: el mirall sol·licitat i l'intermediari emprat per arribar-hi.

Al client interactiu del CPAN, urllist controla la llista de miralls. Inspeccionar-la ajuda a explicar un intent FTP inesperat. Canviar aquesta llista no desactiva, per si sol, el servidor intermediari.

o conf urllist
o conf http_proxy
o conf no_proxy

Aquestes són ordres d'inspecció. Llegeix-ne la sortida abans de substituir la configuració d'una organització que funciona per una llista de miralls antiga.

Hi ha una drecera especialment enganyosa en algunes receptes antigues: o conf no_proxy 1. El manual del CPAN defineix no_proxy com una llista separada per comes d'amfitrions o dominis que haurien d'evitar el servidor intermediari. No està documentat com una marca booleana de "desactiva tots els servidors intermediaris". Un valor de 1 no expressa la política general que l'ordre sembla prometre.

Per a una descàrrega directa, determina quina configuració de servidor intermediari i quin entorn heretat llegeix la ruta de descàrrega real, i després elimina o evita deliberadament la ruta corresponent. Per canviar de protocol, tria en canvi un mirall HTTPS adequat i accessible. Cap de les dues operacions no hauria de requerir desactivar la verificació de certificats.

Un cop fixada la configuració desitjada, o conf commit la desa. Aquesta discussió tracta del client interactiu CPAN; cpanm és un programa separat amb les seves pròpies opcions de descàrrega.