A l'API de configuració de RestSharp v114.1, un proxy de xarxa explícit és una opció del client:

var options = new RestClientOptions("https://api.example.com")
{
    Proxy = new WebProxy("http://proxy.example:8080")
};
using var client = new RestClient(options);

Aquest fragment utilitza RestSharp i System.Net. L'URL base anomena l'API; l'adreça WebProxy anomena l'intermediari. En un runtime compatible, una prova d'API pública permesa sense autenticació de proxy pot utilitzar un candidat de la llista de proxys HTTP per a aquest intermediari. Establiu qualsevol credencial de proxy necessària en aquest WebProxy abans de construir el client.

RestSharp converteix les opcions del constructor en una configuració immutable. Inspeccionar client.Options és compatible; canviar-hi el proxy després de la construcció no és el patró de configuració. Mantingueu el client configurat per a la seva feina i creeu un altre client configurat quan l'aplicació necessiti una ruta diferent.

Si subministreu un HttpClient existent o un gestor de missatges personalitzat, configureu-ne el transport vosaltres mateixos. RestSharp no reconstrueix un gestor de propietat externa a partir de Proxy a les opcions. Una ruta assignada a opcions no utilitzades no pot canviar una connexió oberta per aquest gestor.

L'opció Proxy documentada té límits de plataforma, incloent-hi clients de navegador, iOS i tvOS. Feu coincidir l'exemple amb el runtime en ús. Els exemples antics de RestSharp que assignen una propietat mutable client.Proxy pertanyen a una altra generació d'API.

Articles relacionats