Defineix el proxy en un context d'API de Playwright autònom

import { request as apiRequests } from '@playwright/test';

const api = await apiRequests.newContext({
  proxy: { server: 'http://proxy.example:8080' }
});

try {
  const response = await api.get('https://example.com/');
} finally {
  await api.dispose();
}

Passa proxy quan crees un APIRequestContext autònom. Per a una execució amb proxy públic, tria un punt de connexió HTTP de la llista de proxies HTTP i substitueix l'adreça de proxy d'exemple; mantén l'URL d'API que vols com a destinació. Aquest context posseeix la seva configuració de connexió i s'ha d'alliberar després d'usar-lo.

La configuració d'inici del navegador no configura els contextos d'API construïts de manera independent. El fixture de sol·licituds integrat de Playwright Test llegeix la configuració de prova corresponent, però un auxiliar que crida newContext() crea una altra frontera de configuració. Si la navegació del navegador funciona mentre l'auxiliar s'esgota, troba aquest lloc de crida i inspecciona les opcions que rep.

L'encaminament també és independent de l'inici de sessió a la destinació. Les credencials del proxy autoritzen l'intermediari. Les credencials i les galetes del lloc web autoritzen l'objectiu; un context autònom no hereta les galetes del navegador només perquè el nom d'amfitrió coincideixi. Els contextos de sol·licitud associats al navegador tenen el seu propi comportament documentat de compartició de galetes.

Deixa la verificació de certificats activada en triar la ruta. ignoreHTTPSErrors canvia la validació, no quin proxy utilitza aquest context.