Finestra TCP zero a través d'un proxy: identifica el receptor

Una traça de paquets diu TCP ZeroWindow. Abans de canviar cap paràmetre del nucli, identifiqueu el punt final que anuncia el zero.

Aquest punt final descriu la seva capacitat de recepció en aquesta connexió TCP. No anuncia quina amplada de banda té el proxy sencer. Una sonda de finestra zero permet al remitent saber si aquesta capacitat anunciada ha canviat; les sondes per si soles no demostren pèrdua de paquets ni un proxy espatllat.

browser  <-- TCP A -->  proxy  <-- TCP B -->  website

Són converses TCP separades. Suposem que el navegador deixa de llegir una resposta gran i anuncia zero a A. El proxy pot acabar deixant d'esgotar B a mesura que s'omplen els seus buffers. Una finestra zero posterior a B pot ser conseqüència del client lent, no del problema original.

La situació inversa és possible durant una pujada. Si l'aplicació de destinació deixa de consumir dades, la seva finestra a B es pot tancar. La pressió pot viatjar llavors cap al client a través dels buffers del proxy.

Ordeneu les observacions

1. Anoteu els extrems de la connexió i la direcció de la transferència afectada.
2. Identifiqueu quin extrem va anunciar primer una finestra de recepció minvant o zero.
3. Comproveu si la seva aplicació llegia, estava aturada en una altra operació o limitada per recursos.
4. Compareu el moment a l'altra connexió del proxy abans d'assignar la causa original.

Les etiquetes d'anàlisi de finestres del Wireshark són interpretacions útils de la captura, no una instrucció d'augmentar tots els buffers de recepció. L'escalat de finestra també s'ha d'interpretar tenint en compte la negociació de la connexió.

Provar un altre extrem d'una llista de proxys i veure que la transferència es recupera és una prova útil que el camí ha canviat. Per si sol, però, no demostra que la implementació TCP d'un sistema operatiu fos defectuosa. Mantingueu l'explicació lligada al procés receptor i a la connexió on va començar l'espera.