Abans de posar una configuració de proxy en un repositori públic
Separeu un punt final de proxy de les credencials de proxy i expliqueu per què publicar el primer no proporciona control d'accés.
Un nom d'amfitrió de proxy en un fitxer de configuració no és el mateix que una contrasenya de proxy. Publicar qualsevol dels dos mereix una decisió deliberada, però les conseqüències són diferents.
Un punt final indica als lectors on pot ser accessible un servei. Una URL com http://name:[email protected]:8080 també els dona credencials utilitzables. No s'ha de tractar mai com a inofensiva només perquè sembla una adreça.
Una adreça oculta no és una política d'accés
Un proxy privat necessita controls adequats als seus usuaris: autenticació, xarxes de clients permeses i restriccions de destinació. Mantenir l'adreça fora d'un repositori no els substitueix. Un servei accessible públicament pot ser descobert sense que ningú llegeixi la vostra configuració.
A la inversa, publicar l'adreça d'un servei no demostra que estigui obert. Un punt final encara pot requerir credencials o ser accessible només des d'una xarxa prevista. Reviseu el límit d'accés real en lloc d'assumir que secret i autenticació signifiquen el mateix.
Per a exemples compartibles, feu servir noms d'amfitrió de documentació i ometeu secrets. Manteniu la configuració privada en el mecanisme establert de secrets o de configuració local del projecte. Estigueu atents als fitxers generats i als registres de diagnòstic copiats, que poden contenir una URL completa amb credencials.
Si les credencials s'han exposat, traieu-los primer la utilitat revocant-les o rotant-les. Editar el darrer fitxer no elimina còpies, commits anteriors ni contingut en memòria cau. La guia de dades sensibles de GitHub explica per què la neteja de l'historial és una tasca separada.
Una revisió útil comprova les dues bandes: quin accés atorga la informació publicada i si el proxy continua restringit fins i tot quan la seva adreça és coneguda.