Qui torna a posar aquest proxy a Bash?

Si http_proxy torna al proper terminal, esbrina qui l'ha proporcionat. Un altre unset al final de .bashrc pot amagar el valor per a un llançament mentre la font continua activa en un altre lloc.

1. Identifica el llançament que falla. És un shell d'inici de sessió interactiu, un terminal sense inici de sessió o una tasca no interactiva? Bash invocat com a sh també segueix regles diferents.
2. Segueix aquest camí d'inici. Un shell d'inici de sessió interactiu llegeix /etc/profile i després el primer fitxer d'usuari disponible entre ~/.bash_profile, ~/.bash_login i ~/.profile. Un shell interactiu sense inici de sessió normalment llegeix ~/.bashrc. Un fitxer d'inici de sessió pot fer-li source explícitament. Per a Bash no interactiu, tingues en compte BASH_ENV quan correspongui.
3. Troba l'assignació. Cerca en aquests fitxers i en els fitxers que fan source el nom de la variable i el nom d'amfitrió antic del proxy. Inclou els fragments rellevants de /etc/profile.d i els noms tant en majúscules com en minúscules.
4. Si l'inici no l'ha assignat, ressegueix el pare. El shell hereta un entorn del seu terminal, de la sessió d'inici, del gestor de serveis o de l'eina de desenvolupament. Un pare de llarga durada pot conservar el valor antic després d'editar un fitxer del shell.

Per als inicis de sessió basats en PAM, comprova també /etc/environment. Corregeix la font que el posseeix i torna a iniciar el camí afectat, refrescant la configuració del pare quan calgui. Mantingues les cerques locals: els fitxers d'inici i els bolcats d'entorn poden contenir credencials. El resultat a verificar és el valor que hereta l'ordre prevista, no el darrer fitxer que va aconseguir fer-li unset.