Per què el sufix de nom d'amfitrió de l'ISP és massa ampli per a un accés privat al proxy
No tracteu un patró compartit de noms DNS inversos com a prova que el client és l'amo d'un proxy privat.
L'adreça de casa canvia, així que l'amo del proxy permet al seu lloc el sufix regional de nom d'amfitrió de l'ISP. La reconnexió funciona. La regla també pot admetre altres abonats amb noms sota aquell sufix.
Aquest sufix descriu un grup de noms, no la propietat d'un sol dispositiu. Fins i tot un nom resolt correctament pot complir una regla més àmplia del que la persona pretenia.
Saber si el proxy compara un nom invers, fa una altra consulta o només fa servir una font numèrica. Aquests detalls afecten la fiabilitat, però cap consulta converteix un sufix compartit de l'ISP en una credencial individual.
Per a un servei privat, feu servir un mecanisme d'autorització adequat al públic previst: restriccions d'origen estretes quan sigui pràctic, un proxy autenticat adequat o un receptor local protegit al qual s'arribi per un túnel aprovat. L'adreçament dinàmic és un requisit de configuració, no una raó per donar a una regió permís per utilitzar la sortida.