Quina IP heu de permetre en un servidor proxy?
Permeteu l’adreça d’origen que el proxy observa realment. La IP LAN privada del portàtil no sol ser l’origen públic d’una connexió remota.
Utilitzeu l’adreça d’origen que el proxy veu a la connexió entrant. L’adreça Wi-Fi del portàtil no és necessàriament aquesta.
Per exemple, un portàtil amb adreça privada 192.168.1.20 pot arribar a un proxy remot mitjançant un encaminador NAT. El proxy sol veure l’origen públic traduït, de manera que una regla per a l’adreça privada no coincidirà. En un camí privat que la conservi, aquella mateixa adreça privada sí que pot ser la regla correcta.
Confirmeu l’observació al límit d’entrada del proxy: reviseu el registre de connexions o accés si l’administreu, o utilitzeu el mètode documentat del servei gestionat per a l’adreça client. Una pàgina de comprovació d’IP del navegador només dona context perquè pot utilitzar una altra ruta. Proveu l’aplicació i el camí reals; un altre proxy, VPN o canvi de xarxa poden alterar l’origen.
Diversos dispositius poden compartir una adreça traduïda. Una regla IP identifica un origen de xarxa, no un usuari individual; decidiu també si cal autenticació. Si l’origen canvia, prepareu una actualització compatible o una política d’autenticació en lloc d’obrir el servei a totes les adreces.
En aplicar la regla, comproveu-ne la posició i la denegació final per defecte a la versió del proxy instal·lada; després proveu orígens permesos i denegats. L’ordre d’accés de Squid pot, per exemple, deixar sense efecte una restricció posterior. Permís d’origen i de destinació/port continuen sent decisions separades: l’adreça client correcta no exigeix permetre totes les destinacions.