Dante sent els clients IPv6 però encara els rebutja
Comproveu tant la selecció d'adreces d'escolta de Dante com les regles d'accés que tenen en compte la família d'adreces en afegir clients IPv6.
Un nom d'interfície de Dante es pot expandir tant a adreces IPv4 com IPv6. Això no fa que una regla d'accés existent només per a IPv4 coincideixi amb clients IPv6.
Aquest és un canvi dual-stack habitual a mig fer: l'oient SOCKS esdevé accessible en una adreça IPv6, però les regles encara descriuen només rangs d'origen i destinació IPv4.
Comproveu adreces i regles per separat
Dante pot utilitzar entrades internal repetides o un nom d'interfície adequat per a les adreces d'escolta. Les adreces efectives depenen del que estigui disponible a la interfície quan el servei les configura.
Després, inspeccioneu les regles de client i SOCKS. Una expressió d'adreça com 0.0.0.0/0 és IPv4, no una grafia universal per a cada família d'adreces. Dante documenta una forma neutral quant a família d'adreces, però no utilitzeu una forma àmplia quan només s'ha de permetre una subxarxa de client concreta.
Manteniu les restriccions d'autenticació i de destinació juntament amb el canvi de família. Afegir IPv6 no hauria de treure accidentalment restriccions que eren efectives per als usuaris IPv4.
El moment d'inici també pot importar. Si s'assigna una adreça després que el servei s'iniciï, comproveu a què s'ha vinculat realment Dante en lloc de suposar que un nom d'interfície sempre inclou adreces que han aparegut després.
Finalment, una connexió de client IPv6 i una connexió a un lloc web IPv6 són requisits separats. El client previst pot connectar-se per una família mentre el proxy arriba a una destinació per l'altra. Diagnostiqueu la família de la connexió fallida, no simplement si la màquina es diu dual stack.