Valors predeterminats de proxy de DNF i excepcions per repositori
El nom de l'ordre yum pot referir-se a generacions diferents de gestors de paquets. Utilitzeu la configuració de proxy de la implementació instal·lada i separeu les credencials de proxy de les credencials del repositori.
Una ordre anomenada yum no identifica quina configuració de proxy llegeix. L'yum antic, DNF i DNF5 tenen detalls d'implementació diferents; primer identifiqueu el gestor de paquets instal·lat en lloc de copiar la ruta de configuració d'una distribució antiga.
Per a DNF, combineu la configuració de proxy a la configuració principal activa:
[main]
proxy=http://proxy.example:8080Conserveu el fitxer existent i feu servir un punt final accessible; per a rutes permeses a repositoris públics, trieu un candidat HTTP de la llista de proxys HTTP. Un proxy localhost requereix un receptor adequat en aquest mateix entorn de xarxa.
La referència de DNF documenta proxy_username, proxy_password i proxy_auth_method per separat de les credencials del repositori. Una contrasenya de repositori no pot proporcionar el compte intermediari.
Les seccions de repositori poden substituir el proxy principal. Si només un repositori difereix, inspeccioneu primer aquesta secció; quan el proxy explícit no està definit, inspeccioneu també les entrades d'entorn aplicables. Utilitzeu la referència de DNF5 per a aquesta generació en lloc de suposar que tots els detalls anteriors es mantenen.
Manteniu el fracàs de la ruta separat de la selecció de paquets. Canviar el paquet sol·licitat, esborrar totes les metadades o desactivar les signatures no pot fer que un receptor inaccessible respongui. Establiu la ruta seleccionada i l'autenticació de proxy abans d'actuar sobre un error posterior de repositori o de paquet.