Definir un proxy HTTP per a l'esquema HTTP no configura necessàriament una sol·licitud HTTPS. A LWP, l'esquema de l'URL sol·licitat determina quina assignació de proxy es consulta.

Es pot assignar un punt final compartit explícit als dos esquemes:

use LWP::UserAgent;

my $ua = LWP::UserAgent->new(timeout => 15);
$ua->proxy(['http', 'https'], 'http://proxy.example.net:8080');
my $response = $ua->get('https://example.com/');

Per a les sol·licituds públiques permeses, la llista de proxys HTTP ofereix candidats per a l'URL compartit del proxy LWP. La destinació és HTTPS mentre que l'URL del proxy és HTTP. És una disposició CONNECT normal, no un motiu per canviar el nom de l'esquema del proxy a HTTPS.

Si l'aplicació ha de llegir variables d'entorn de proxy, habiliteu aquest descobriment mitjançant env_proxy. Una variable present a l'intèrpret no serveix si aquest client no la importa mai. Reviseu la configuració HTTPS rellevant i les regles d'omissió, no només el valor HTTP.

Mantingueu deliberada la font de configuració triada. Importar la configuració de l'entorn després d'una assignació explícita pot fer que el resultat difereixi del punt final que el codi sembla triar.

La confiança en el certificat i l'autenticació del lloc web continuen separades de l'encaminament del proxy. Diagnostiqueu una connexió directa, un rebuig del proxy i un error TLS posterior en les seves pròpies etapes en lloc de substituir tots els paràmetres alhora.

Articles relacionats