Demanar a un proxy SOCKS que es connecti a un nom d'amfitrió no és el mateix que demanar-li que retorni els registres DNS d'aquest nom.

El proxy pot resoldre el nom com a part de l'establiment de la connexió sol·licitada. També pot passar la tasca a un altre upstream adequat. El client rep una resposta SOCKS que descriu el resultat de la connexió, no una resposta DNS general.

Per a CONNECT, l'adreça vinculada i el port de la resposta descriuen l'enllaç del costat del servidor definit pel protocol. No tracteu BND.ADDR com una còpia promesa de la IP resolta del destí.

Si l'aplicació només necessita la connexió, pot utilitzar el flux resultant sense saber quina adreça de destí ha triat el proxy. Si necessita les dades DNS mateixes, trieu una interfície realment capaç de DNS amb la ubicació i la política del resolutor previstes.

Aquesta distinció també evita una comprovació d'IP enganyosa: l'adreça vinculada del proxy, una IP de destí i la sortida pública que veu el lloc web són valors diferents. No s'ha d'etiquetar un com l'altre només perquè va aparèixer en el mateix handshake.

Articles relacionats