Poden els registres DNS autoritatius revelar la IP original d'un usuari de proxy?
Separa l'adreça de sortida HTTP del proxy, l'adreça de consulta DNS d'un resolutor recursiu i la informació opcional de subxarxa del client quan interpretis una prova de privadesa DNS.
Un servidor DNS autoritatiu normalment rep la consulta d'un lloc web d'un resolutor recursiu. Per això, la IP d'origen del seu registre de consultes sovint identifica aquest resolutor, mentre que la connexió HTTP del lloc arriba des del proxy directe.
Un nom d'amfitrió únic associat a una visita pot correlacionar la consulta DNS i la petició web. No canvia quina màquina envia realment la consulta al servidor autoritatiu.
Aquest resolutor pot pertànyer a l'ISP del visitant, a un servei DNS públic, a la xarxa del proxy o a un altre resolutor de reenviament. Veure una adreça diferent de la sortida HTTP és evidència d'un punt d'observació diferent, no una prova automàtica de la IP original exacta del visitant.
Hi ha excepcions. Un visitant pot operar directament un resolutor recursiu, i EDNS Client Subnet pot exposar informació sobre una xarxa de client. La precisió depèn del que s'envia realment, inclosa la longitud del prefix; una subxarxa no és necessàriament l'adreça d'un sol usuari.
Quan examinis una prova de privadesa de proxy, etiqueta les observacions per separat: origen HTTP, origen de la consulta DNS i qualsevol dada de subxarxa del client. La resolució local enfront de la resolució del destí pel costat del proxy pot canviar aquest camí DNS, però un resultat necessita aquestes distincions abans de sostenir una afirmació sobre la identitat.