Tria primer la branca del constructor. Si simple-salesforce crea la seva pròpia sessió de Requests, fes servir el seu mapatge públic proxies. Si proporciones una sessió, aquest objecte s'encarrega de l'encaminament i el mapatge separat s'ignora amb un avís.

Amb un testimoni i una URL d'instància existents, la branca de sessió per defecte és:

from simple_salesforce import Salesforce

sf = Salesforce(
    instance_url='https://org.example.my.salesforce.com',
    session_id=access_token,
    proxies={'https': 'http://proxy.example:8080'},
)

Fes servir la instància real de Salesforce i el testimoni d'accés. El valor és un intermediari HTTP per a les crides a l'API HTTPS. Per a una ruta pública permesa cap a un punt final de Salesforce sense autenticació de proxy, una entrada de la llista de proxys HTTP pot proporcionar aquesta URL; el testimoni de Salesforce continua separat. Per a l'inici de sessió dirigit pel constructor, proporciona el mapatge en construir-lo perquè l'ajudant d'inici de sessió el rebi abans d'obtenir la sessió.

Per a una sessió personalitzada, configura-la directament:

import requests

session = requests.Session()
session.proxies.update({'https': 'http://proxy.example:8080'})
sf = Salesforce(
    instance_url=instance_url,
    session_id=access_token,
    session=session,
)

El comportament normal de l'entorn de Requests de l'objecte personalitzat continua actiu. Mantén aquesta ruta al camí del constructor que fa servir l'SDK; configurar un client separat al costat no afecta aquestes crides.

Articles relacionats