Fallades de DNS en una cadena de proxy HTTP: quin salt resol el nom?
Separeu arribar al proxy local, resoldre el pare i resoldre el lloc web en diagnosticar un proxy d'avançament encadenat.
client → local forward proxy → HTTP parent → websiteComenceu pel nom que falla en lloc de dir que tot el DNS pertany «al proxy»:
| Nom necessari | Salt que hi ha d'arribar |
|---|---|
| Punt final del proxy local | El client |
| Punt final del pare HTTP | El proxy d'avançament local |
| Punt final del lloc web | El pare quan obre la connexió final |
Aquests salts poden fer servir resoledors diferents quan els punts finals són noms d'amfitrió. Amb HTTPS, un proxy d'avançament pot passar l'amfitrió i el port de destí de CONNECT al pare, que fa la connexió final. El client original no cal que resolgui primer el lloc web. El reenviament HTTP simple també transporta la informació de destí cap endavant.
Això no és una promesa que exactament una màquina consulti cada nom. L'avaluació d'ACL, la memòria cau, la política i els detalls d'implementació poden provocar cerques addicionals.
Comproveu la política de reserva quan el pare no estigui disponible. Si es permet l'accés directe, el proxy local pot esdevenir el salt que encara el lloc web, amb les seves pròpies decisions de resoledor i d'adreça d'origen. Només configurar un pare no demostra que totes les peticions l'hagin fet servir.
En una fallada, identifiqueu el nom i el procés que intenta resoldre'l abans d'editar un fitxer hosts. Una edició al costat del client no pot reparar totes les decisions posteriors. La font pública final pertany al salt que obre la connexió amb el lloc web; observar aquesta font no és el mateix que mesurar on s'ha produït el DNS.