Un URI pot contenir username:password abans del seu amfitrió. Això no vol dir que tota API de .NET que accepta aquest URI copiï la informació d'usuari en un objecte d'autenticació.

En construir WebProxy directament, fes explícita l'assignació de credencials:

var proxy = new WebProxy("http://203.0.113.10:8080")
{
    Credentials = new NetworkCredential(proxyUser, proxyPassword)
};

Les variables d'endpoint i de compte són il·lustratives. Això manté separades l'adreça de destinació, l'adreça del proxy i el compte del proxy.

Si un format d'entrada proporciona un URL amb credencials, analitza'n la informació d'usuari deliberadament. Conserva una contrasenya amb dos punts dividint només pel separador de credencials, i descodifica els components codificats a l'etapa adequada. Evita imprimir l'URL original mentre diagnostiques aquest analitzador.

Un URL de proxy que funciona com a paràmetre d'entorn pot comportar-se diferent quan es passa a un altre constructor. La inicialització del proxy d'entorn té la seva pròpia lògica d'anàlisi; no és una promesa que cada constructor consumeixi els mateixos camps.

Finalment, assigna l'objecte proxy configurat al gestor que executa la sol·licitud. Unes credencials correctes en un WebProxy no utilitzat no poden afectar la connexió.

Articles relacionats