Proporcionar credencials de proxy fora del codi font de Python

Llegir una URL de proxy des de la configuració manté la contrasenya fora del fitxer font. Això és útil quan el fitxer es comparteix o està versionat. No fa, però, que la credencial sigui invisible al procés que la fa servir.

Una variable d'entorn, una petició interactiva i un magatzem de secrets gestionat ofereixen maneres diferents de lliurar el valor. Trieu la que encaixi amb com s'executa l'script. Un servei programat no pot respondre a una petició, mentre que una utilitat executada manualment potser no necessita un fitxer de contrasenya persistent.

Manteniu el secret fora del diagnòstic rutinari després de carregar-lo. Imprimir un diccionari complet de proxys pot anul·lar el benefici de treure la contrasenya de l'script. Registreu en canvi un identificador segur de compte o de punt final.

Si la persona que executa el codi controla el procés, xifrar una contrasenya inclosa i incloure alhora tot el necessari per desxifrar-la no crea una frontera fiable contra aquesta persona. Els permisos del compte i el cicle de vida de les credencials han de coincidir amb aquesta realitat.

Separeu l'objectiu en dues preguntes: on es guarda la credencial i qui pot usar el compte de proxy. Un canvi de configuració pot resoldre la primera sense canviar automàticament la segona.