Pot una web distingir una NAT d'un proxy directe?
Valoreu què poden establir una IP pública compartida, les capçaleres de reenviament i el resultat d'una comprovació de proxy sobre la ruta cap a un lloc web.
Diversos visitants arriben des d'una sola adreça pública. Això encaixa amb una passarel·la NAT d'oficina. També encaixa amb un proxy directe compartit. L'adreça sola no tria entre les dues opcions.
La NAT canvia la informació de l'adreça al llarg del camí. Un proxy directe accepta una connexió i en fa una altra cap endavant. Són mecanismes diferents, però la destinació veu les connexions que li arriben, no un inventari complet de l'equipament de xarxa del client.
Un camp Via d'HTTP pot aportar indicis d'intermediaris HTTP. La seva absència cal interpretar-la de manera més estreta: aquesta petició no va exposar aquest indicador a aquest observador. Les capçaleres poden no ser fiables, haver estat eliminades o no estar disponibles dins d'un túnel TLS corrent d'extrem a extrem. Les bases de reputació d'IP ofereixen un altre tipus d'indicis, amb la seva pròpia cobertura i antiguitat.
Per això «no s'ha detectat cap proxy» en un verificador no és un diagrama de xarxa. Tampoc no pot certificar que tots els altres llocs web arribaran a la mateixa conclusió.
Si gestioneu el client o la xarxa, combineu les observacions del punt final amb la configuració real de l'aplicació, la configuració de la passarel·la i els registres de connexió pertinents. Si només gestioneu el lloc web, descriviu què permeten afirmar els vostres senyals i deixeu marge per a la incertesa.
Per als controls d'accés, decidiu què heu de protegir. Una adreça compartida pot ser útil per a un límit de taxa groller, però és un substitut pobre per a una sola persona. Anomenar-la NAT o proxy no resol aquest problema d'identitat.