Executar proxy-on.sh no reconfigura la shell pare
Trieu una funció de shell o un fitxer carregat quan un assistent de proxy ha de canviar l'entorn de la shell actual.
L'script exporta http_proxy, imprimeix “enabled” i surt. El Curl iniciat després des del terminal original encara té el seu entorn antic.
Executar l'script va crear un procés fill. Export fa que un valor estigui disponible per als fills d'aquell procés; no envia el valor de tornada a la shell pare. Posar l'export dins de bash -c o entre accents no inverteix aquesta relació.
Per a un commutador interactiu, una funció definida a la shell actual pot fer la feina prevista:
proxy_on() {
export http_proxy=http://proxy.example.net:8080
export https_proxy="$http_proxy"
}Substituïu l'endpoint d'exemple pel vostre servei HTTP, o per un candidat de la llista de proxys HTTP per a sol·licituds públiques permeses. Crideu la funció després de carregar-ne la definició. Un fitxer de shell carregat és una altra manera d'executar assignacions a la shell actual en lloc d'una de nova.
Les aplicacions GUI existents i altres terminals encara conserven els seus propis entorns. Si l'assistent ha de llançar només una ordre amb proxy, mantenir el canvi a l'entorn d'aquesta ordre sovint és exactament l'abast correcte.