Fer servir un proxy amb uv

Per a una sola ordre d’uv en un intèrpret POSIX, defineix les variables de proxy en aquella invocació:

HTTP_PROXY=http://203.0.113.10:8080 \
HTTPS_PROXY=http://203.0.113.10:8080 \
uv add requests

Substitueix el punt de connexió de l’exemple per una adreça del servei o un candidat de la llista de proxys HTTP. Les assignacions afecten l’ordre i els seus processos fills, sense modificar fitxers d’inici de l’intèrpret; PowerShell té una altra sintaxi. Les destinacions HTTPS poden fer servir un punt d’escolta de proxy http://. ALL_PROXY proporciona una configuració general de proxy i NO_PROXY especifica les exclusions.

Si la ruta funciona però falta una CA d’organització aprovada a les arrels Mozilla incloses amb uv, fes servir la confiança del sistema quan aquella CA ja hi sigui instal·lada:

HTTPS_PROXY=http://203.0.113.10:8080 \
uv --system-certs add requests

L’opció és --system-certs. La variable corresponent UV_SYSTEM_CERTS=true es va afegir a uv 0.11.0; per a una versió anterior consulta l’ajuda instal·lada. Un paquet PEM subministrat a part fa servir la interfície de confiança documentada SSL_CERT_FILE o SSL_CERT_DIR. Cap d’aquests ajustos de confiança tria l’adreça del proxy.

Llegeix la sortida abans de donar per bona la prova de ruta. uv pot reutilitzar paquets de la memòria cau sense descarregar-los. Una operació real també pot accedir a fitxers, redireccions, baixades de Python gestionades o dependències Git més enllà de l’índex. Desa l’etapa fallida amb l’error. Si la ruta incorrecta persisteix, revisa els valors heretats de proxy i exclusions; canviar l’índex de paquets tria una font, no un proxy de sortida.