Ha de saltar el proxy les adreces IP privades?

Una adreça privada no és una etiqueta d'ubicació que digui «a la xarxa local d'aquest portàtil». Pot pertànyer a una xarxa abastable només des del proxy.

Imagineu un proxy aprovat dins d'una xarxa d'oficina. El seu client li demana d'arribar a 10.20.0.15. El proxy té la ruta necessària; el client fora d'aquella xarxa no la té. Afegir tot el rang privat a la llista d'exclusions del client elimina l'únic camí que feia accessible el servei.

L'espai d'adreces privades també és reutilitzable. La mateixa adreça numèrica pot identificar una cosa a la xarxa domèstica del client i una altra de completament diferent a la xarxa del proxy. Per tant, triar encaminament directe o a través del proxy pot triar un context de destinació diferent, no només un camí més ràpid cap a la mateixa màquina.

Definiu la intranet des de la perspectiva del cridador

Abans d'afegir una excepció de rang, identifiqueu on s'executa l'aplicació, quina xarxa ha de contenir la destinació i quin component ha d'obrir la connexió final. Un contenidor, un navegador remot i una eina d'escriptori poden tenir respostes diferents.

Feu servir una regla de nom o adreça d'abast estret que coincideixi amb aquesta disposició prevista. Una llista genèrica de tots els rangs privats no substitueix la política de xarxa.

Si la ruta directa és realment prevista, hi han d'existir l'abastabilitat habitual i el permís d'accés. Si el proxy és el previst, manteniu-hi les seves restriccions de destinació i l'autorització. L'adreça privada per si sola no respon cap de les dues preguntes.